Alice i Mattia es coneixen a l’ Institut i d’aleshores enllà es fan inseparables.
Novel·la de relacions interpersonals, explica la relació afectiva dels seus dos protagonistes, de l’adolescència fins l’adultesa, immersos en una societat marcada per l’individualisme i la solitud.
El sentit de la història es desplega amb una suggerent metàfora matemàtica que dóna títol al llibre i teixeix de manera inevitable, com les deesses clàssiques feien amb el destí dels homes, l'essència de la narració.
El món de la parella i tot el que gira al voltant de l'atracció entre les persones : l'afectivitat, la semblança, la reciprocitat, l'aparença física i la proximitat positiva, són alguns dels temes d'aquesta primera novel·la del jove autor italià.
La trobem especialment recomanable als qui no creuen en la poètica de la ciència i als qui busquin un deix mediterrani a l’existencialisme postindustrial de H. Murakami.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada