Valèria té 60 anys, ha viscut arrelada a l’Empordà i té quatre fills criats.
La diagnosi d'un càncer ens farà repassar la vida de la protagonista a través del seu diari personal per, juntament amb el carteig d’una amiga exiliada a l’estranger,descobrir-nos el batec d’una generació de dones marcada per la repressió moral franquista, que malgrat tot, es van entossudir a ser felices.
Crònica sentimental de la generació dels anys cinquanta, plàcida i sense pretensions, però hàbil en la descripció d’estats d’ànim i evocadora en el record. Ha rebut el Premi Prudenci Bertrana 2008 i considerem recomanable per fer un exercici de memòria històrica sobre com sentíen els nostres pares, i com són els nostres fills.
La diagnosi d'un càncer ens farà repassar la vida de la protagonista a través del seu diari personal per, juntament amb el carteig d’una amiga exiliada a l’estranger,descobrir-nos el batec d’una generació de dones marcada per la repressió moral franquista, que malgrat tot, es van entossudir a ser felices.
Crònica sentimental de la generació dels anys cinquanta, plàcida i sense pretensions, però hàbil en la descripció d’estats d’ànim i evocadora en el record. Ha rebut el Premi Prudenci Bertrana 2008 i considerem recomanable per fer un exercici de memòria històrica sobre com sentíen els nostres pares, i com són els nostres fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada